La Segona República a Dénia 1931-1939", és un treball que abasta uns anys concrets on es governa sota el règim Republicà. En el llibre, s’estudia l’evolució històrica de la ciutat de Dénia, en un decenni on es trenca amb la permanència dels personatges que la regien des de sempre a nivell polític, social i econòmic. El 14 d’abril del 1931 s’inicia una etapa nova, amb més participació en el sistema de govern del poble, mitjançant els partits polítics i els sindicats. Es tracten els aspectes econòmics d’una ciutat que estava en crisi, fet que va influir en tots els àmbits socials," dificultant la tasca dels governants municipals d’aquest període. L’autora dedica els últims capítols a descriure les vivències de la guerra i les seves conseqüències dramàtiques per a les persones que havien protagonitzat els esdeveniments durant els pocs anys que va durar la República.

""Los seres humanos nos hemos hecho una imagen de nosotros mismos y de la naturaleza muy equivocada: ni somos tan importantes", ni la realidad es tan simple como nos pensamos, ni la naturaleza es un objeto pasivo que depende de nosotros. En el último siglo, la ciencia nos ha enseñado nuestros límites y nuestra ignorancia, y sobretodo la riqueza," diversidad y fuerza de la vida. Ha llegado la hora de que empecemos a asumir humildemente nuestro lugar en el universo.""

Què pensen les bruixes", quan seuen a la vora de la mar i observen, en silenci, l’horitzó? Com viuen, què fan, com es relacionen entre elles? És cert tot el que diuen d’elles? Margalida viu junt amb sa mare i la seua àvia a Diània, un xicotet poble pescador a la vora de la Mediterrània. Al poble tothom sap que són diferents, estranyes, peculiars. Tothom parla d’elles, tothom les critica, les admira, les jutja o les tem... però gairebé ningú les coneix. Ningú no s’atreveix a endinsar-se a les seues vides, a veure-les de prop, a conèixer els seus dies, allò que viuen quotidianament. Ningú no s’atreveix a quedar-s’hi a prop, perquè és més còmode jutjar de lluny. Quan el pare de la Margalida desapareix, al poble es dóna per segur que ha mort: alguns diuen que ha embogit i ha fugit, altres diuen que ha mort a la guerra," d’altres que enverinat per la seua pròpia muller... Però les coses gairebé mai són el que semblen.

""Imaginad a cuatro personas", muy diferentes, atrapadas de noche en un ascensor: un congolés, una ucraniana, una mujer de mediana edad y una joven estudiante. ¿De qué hablarán? ¿Qué puntos de vista tendrá cada uno sobre la inmigración, el racismo, la globalización y la convivencia entre culturas? Las caras de la integración aborda estos y otros aspectos, de forma amena y sencilla. Un intento de hacer reflexionar, a jóvenes y adultos," sobre uno de los mayores retos de la sociedad actual.""

""Un grupo de jóvenes a los que han encargado un trabajo del instituto sobre la globalización se presentan en casa de un maestro y amigo", Biel, con la finalidad que les ayude a resolver dudas. Aida, Pau, Alba y Rafel han oído hablar de la globalización casi todos los días y les afecta en sus vidas más de lo que se imaginan (muchas veces sin saberlo): la especulación, la precarización del trabajo, la dificultad para encontrar, la deslocalización de las empresas a los países del Sur, el hambre, las ganancias multimillonarias de los bancos y las multinacionales, el consumismo, la bolsa, Internet, el cambio climático… El maestro-amigo empieza aclarando algunos conceptos para evitar malentendidos. Seguidamente, Biel da un vistazo al estado del mundo des de diferentes perspectivas, y más tarde pretende hacer comprender a los jóvenes que se ha de analizar el sistema-mundo capitalista, que hay que estudiar las causas que dan lugar a que el mundo actual sea como es, que nada sucede por casualidad. Finalmente, el último capítulo del libro, el maestro les explica que hay alternativas a este mundo, y que nuestro futuro, y el de nuestros hijos e hijas, dependerá de lo que hagamos ahora. El futuro no está escrito, y un mundo más justo y más sostenible no sólo es posible, es imprescindible. Las utopías son posibles," y hay que construirlas entre todos y todas.""

Marta perd a sa mare en un accident de trànsit i es veu obligada a abandonar el seu poble. Ha d'anar a viure amb el seu avi", a qui no coneix de res. Quan el veu, Marta el confon amb un pirata. És un vell ferroveller, militant ecologista, que viu en una caravana vella i atrotinada de recollir ferros i altres andròmines que recicla o reaprofita. Els dos hauran de conviure amb la nova realitat que els ha tocat i junts aprendran a sembrar la llavor de l'ecologia, de l'amor," de l'amistat i de l'aventura. Una història de pirates del segle XXI i de gent que està disposada a tot per salvar la Terra.

A la reina Mariola li ha arribat l’hora de cedir el seu regne a la seua filla Aitana, la qual cosa suposa que haurà d’abandonar el rusc on ha viscut tota la seua vida. Es troba trista per la situació, però amb l’ajuda de les seues amigues i la companyia d’altres membres de l’eixam troba la il·lusió d’iniciar una nova vida plena d’aventures a la platja, on la podràs veure qualsevol dia de primavera.

Els éssers humans ens hem fabricat una imatge de nosaltres mateixos i de la natura molt equivocada: ni som tan importants, ni la realitat no és tan senzilla com ens pensem, ni la natura no és un objecte passiu que depèn de nosaltres. Durant l’últim segle, la ciència ens ha ensenyat els nostres límits i la nostra ignorància, i sobretot la riquesa, diversitat i força de la vida. Ja és hora que comencem a assumir humilment el nostre lloc en l’univers.